Simó Santonja, Vicent Lluís

Alcoy, 1932 - Valéncia c., 2014

Doctor en Dret per l'Universitat de Valéncia. Guanyà un plaça de professor adjunt de Dret Civil en 1958 encara que tres anys més tart demanà una excedència en aprovar les oposicions a Notaries. Des de 1968 fon Notari de Sagunt fins a 1988, any en que se traslladà a Valéncia, a on se jubilà.

En 2008 fon nomenat Decà de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, càrrec que ostentà fins a 2013. Així també, fon president de la Cort d’Arbitrage de Valéncia i presidí la secció d’Agricultura de la Comissió de Codificació del Dret Civil Valencià.

Articuliste habitual de la prensa valenciana, en més de trescents artículs, també colaborà en els diaris ABC i El Mundo. Publicà numerosos artículs en revistes jurídiques com ara Revista Española de Derecho Internacional, Revista General del Derecho, Revista Crítica de Derecho Inmobiliario i estrangeres com en Revista do Notariat.

Entre les seues obres publicades cabria distingir cinc grans grups:

a) De les quarantasset obres jurídiques professionals destaquen: Derecho sucesorio comparado (1968), Capacidad y regímenes matrimoniales de extranjero (1970), La Escuela Portuguesa de Derecho Internacional (1973), Divorcio y separación (1973), Las nuevas potestades económicas (1976) i, en alemà Nachlass von Austandern in Spanien (1976). El seu últim estudi publicat ha segut Compendio de regímenes matrimoniales (2005). També va publicar uns coneguts Formularios Notariales.

b) De les dèsset obres de temàtica valenciana resenyem: La agricultura en los Fueros Valencianos (1970), Estatuto de los extranjeros en el antiguo derecho valenciano (1973), La ciudad de Sagunto (1974), Valencia en la época de los corregidores (1975), Jaime I, Rey de Valencia (1976) i Derecho histórico valenciano (2002) i en Notariado Foral Valenciano (1238-1707) (2004).

c) Els ensaigs com Nuestros vinos, que va obtindre el premi de l’Oficina Internacional de Vi, i ¿Valenciano o catalán? (1975).

d) Llibres de poemes com La Bitácora de Celso (1976). A on me’n vaig i qué me deixe, Cançons de llaurador (1996), Minims detalls (1997) y Sonetos nostálgicos (2002).

e) Noveles com les titulades Dionisio (1998). La torre dels vents, que va obtindre el Premi el Piló en 2005, i Vida i mort de Càmpio, Premi el Piló 2013.

Simó Santonja ha segut premiat tant per la seua obra jurídica com per l'històrica i lliterària. Entre els guardons destaquen: Premi Orue Plaza en 1965, Premi Senyera en dos ocasions, 1969 i 1973; Premi Cerdá Reig en 1972 i el Premi Negri, de Buenos Aires, en tres ocasions: 1969, 1971 i 1975. Premi de poesia Ausias March, Premi Albarracín, Premi Fundació AEQUITAS en 2002.

Va ser membre del Consell Valencià de Cultura. Membre de la Internacional Law Association, Associat de número de l’Institut Hispano-Luso-Americano de Dret Internacional, Vicepresident Honorari per a Europa i Àsia de l'Unió Internacional del Notariat Llatí (UINL), de la qual fon conseller permanent. Així mateix, fon President Honorari de la Comissió de Drets Humans de la UINL i el seu delegat permanent davant de la Conferència de Dret Internacional Privat de L’Haya, entre 1980 i 1988. Membre del Club de Roma. Decà Honorari de l'Ilustre Colege Notarial de Valéncia.

En reconeiximent a tots els seus mèrits, la AELLVA li otorgà el Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana en 2013.