Vindicació de la llengua valenciana despuix de l'abolició dels Furs

En l'abolició dels Furs per Felip IV de Valéncia en 1707, el valencià pergué la seua oficialitat en benefici del castellà. Front ad esta postració de l'us de la llengua pròpia s'alçaren veus de persones que vindicaven el conreu de la llengua valenciana, també en els registres cults i oficials. Entre estes persones és precís mencionar sobretot la figura del notari Carles Ros, qui escrigué numerosos llibres sobre el caràcter del valencià en defensa d'ell: Practica de Orthographia castellana y valenciana (1732), Epítome del origen y grandezas del idioma valenciano (1733), Tractat de adages e refrans valencians (1734) o Qualidades y blasones de la lengua valenciana (1752). Pero en este cas nos ocupa especialment la seua aportació lexicogràfica, on cal citar a lo manco el Breve Diccionario Valenciano-Castellano (1739) i el Diccionario Valenciano-Castellano (1764).

Portades del Diccionario Valenciano-Castellano de Carlos Ros i de l'edició de Gulsoy dels diccionaris de Manuel Joaquim Sanelo.

Les obres de Ros donaren pas a un continu d'obres menors que configuren el solage prerrenaixentiste valencià. És el cas de la producció de Manuel Joaquim Sanelo (1760-1827) composta per un Ensayo de Diccionario de Lemosín y Valenciano antiguo y moderno i un Diccionario Valenciano-Castellano (publicats per Joseph Gulsoy en 1964); també del Breve vocabulario valenciano-castellano sacado de varios autores de Just Pastor Fuster (1827), o del Ensayo de un Diccionario Valenciano-Castellano de Lluís Lamarca (1851) que dona pas a l'etapa renaixentista.

També en les últimes pàgines de la Biblioteca Valenciana de Pastor Fuster (1830) apareix un Breve vocabulario valenciano castellano de las voces mas obscuras y anticuadas.

Portades del Vocabulario de Pastor Fuster i del Diccionario de Lamarca.

Hi ha ademés algunes obres de les quals tenim coneiximents indirectes i que a les hores d'ara es troben perdudes; tal és el cas del Diccionario valenciano-castellano d'Anselm Dempere, un atre d'igual títul del qual fon autor Gregori Mayans i Ciscar, o un Diccionario valenciano-castellano, único y singular de voces monosílabas del propi Carles Ros.