L'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana s'adherix íntegrament al comunicat emés el dia 22 d'agost de 2023 per la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, davant les reiterades polèmiques polítiques sobre el nom i l'entitat del valencià:

La Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) desija traslladar a la societat la seua postura científica respecte als reiterats debats polítics sobre el nom i l’entitat de la llengua valenciana, recordant lo ya expressat en posicionaments anteriors d’esta real institució.

La RACV (fundació pública creada en 1915 i associada a l’Instituto de España, del qual també formen part entitats com la Real Academia Española o l’Institut d’Estudis Catalans) declara que:

1. Des d’un punt de vista jurídic l’única categoria oficial del valencià és la de ‘llengua’ o ‘idioma’, atenent a l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982, la seua reforma de 2006 i la Llei d’Us i Ensenyança del Valencià de 1983.

2. La consciència llingüística dels valencians a lo llarc de l’història és clara i no oferix indicis de dubte: els diferents autors sempre han assumit i expressat que els seus texts estaven escrits en llengua valenciana, com ho demostren abundantíssims i rotunts testimonis escrits de totes les époques.

3. La consciència llingüística actual de la gran majoria de ciutadans de la Comunitat Autònoma Valenciana, del Sénia al Segura, no presenta dubte en expressar que l’idioma que parlen se denomina valencià i és una llengua pròpia i autònoma respecte de qualsevol atra.

4. Des del punt de vista llingüístic, el valencià presenta, respecte a unes atres llengües del seu entorn com el català, l’aragonés, el mallorquí o l’occità, diferències de naturalea estructural que van molt més allà de lo purament dialectal.

Estes peculiaritats li otorguen al valencià una fisonomia pròpia i definida com a idioma entre les llengües romàniques, conformant un model referencial purament valencià, ben identificable, comú a totes les comarques valencianes i lligat inequívocament a la denominació de “llengua valenciana”.

5. Reflectint la realitat llingüística descrita en el punt anterior, la tradició lliterària, gramatical i lexicogràfica valenciana reforça l’existència del valencià com a un subjecte llingüístic diferenciat i, en conseqüència, el seu ple reconeiximent com a tal, a nivell estatal i internacional, vehiculant a tots els nivells versions orals i escrites pròpiament valencianes.

6. Coherentment en lo indicat, la Real Acadèmia de Cultura Valenciana es manifesta frontalment oposta a qualsevol intent polític d’unificar, a nivell oficial, les versions escrites i audiovisuals valencianes en les catalanes, oferint una versió única en català oriental baix la falaç i antiestatutària denominació de “català/valencià” o similars.

7. Respecte a les diferents teories sobre la conformació històrica del valencià, la teoria de l’autoctonia llingüística de l’idioma i de la continuïtat demogràfica en el trànsit de la Valéncia musulmana a la cristiana, argumentada per numerosos investigadors, sosté que pot establir-se un paralelisme en l’evolució del llatí vulgar en els diversos territoris de la Península Ibèrica. La significativa pervivència llingüística i demogràfica dels habitants de les terres valencianes abans i despuix de la conquista per Jaume I explica l’immediat naiximent d’una consciència llingüística valenciana no dialectal, lliterària i sociològica.

En qualsevol cas, en el marc d’un debat acadèmic entre investigadors i estudiosos, resulta acientífic condicionar els criteris normativisadors actuals del valencià, i inclús la seua consideració o no com a llengua en el sigle XXI, a les diferents teories sobre el seu orige.

8. El cas de les llengües valenciana i catalana és perfectament comparable al del gallec i el portugués, que conten en reconeiximent separat i una normativisació pròpia per a cada idioma. La pertinença de diferents llengües a continus idiomàtics més o manco interrelacionats no impedix que cada llengua seguixca el seu propi curs en la codificació, normativisació i normalisació llingüístiques.

9. La justificació per la qual el valencià és un idioma independent té, per tant, una base llingüística, sociològica, històrica i jurídica, i és científica en la seua formulació. No és cert que la filologia internacional haja establit el caràcter dialectal del valencià; ben al contrari, en casos com el seu determina que són els usuaris els qui han de fixar, en base a la seua consciència i a l’us que facen de la llengua, la seua categoria independent o dialectal.

Aixina puix, la RACV reitera que la llengua valenciana és un idioma propi, independent i diferenciat de qualsevol atra llengua romànica.

Igualment, la RACV se referma en la definició que, a través del Diccionari General de la Llengua Valenciana, dona per a “valencià”: “Llengua romànica parlada en la major part del territori valencià i El Carche, en Múrcia”.

10. Deu recordar-se que la RACV, a través de la seua Secció de Llengua, és històricament l’institució encarregada de l’estudi i promoció de la llengua i lliteratura valencianes, aixina com de la seua normativisació, aplicant criteris científics a la realitat llingüística valenciana.

De fet, des de que la Real Acadèmia de Cultura Valenciana donà a llum l’ortografia de la llengua valenciana en 1979, posant al dia el consens ortogràfic de 1914, s’han editat més de mil llibres en eixa normativa, sense contar revistes i uns atres tipos de publicacions, a pesar de la seua falta d’oficialitat des de 1983.

D’acort en lo expost, la Real Acadèmia de Cultura Valenciana reclama als diputats i als senadors espanyols, als diputats de les Corts Valencianes, al Govern Valencià i al Govern Espanyol que respecten la llegalitat vigent i la consideració diferenciada de l’idioma valencià, a nivell nominal i també en les versions escrites i audiovisuals oficials, en el mateix reconeiximent que li correspon com a una de les cinc llengües cooficials de l’Estat segons la Constitució i els respectius Estatuts d’Autonomia: castellà, valencià, català, gallec i vasc.

Igualment, insta als mijos de comunicació, especialment si són públics, a que informen de la controvèrsia sobre l’entitat de l’idioma valencià en objectivitat i neutralitat, sense ometre o censurar les opinions que argumenten i defenen l’existència del valencià com a idioma.

En la ciutat de Valéncia, a 22 d’agost de 2023

(S’adjunta a continuació una versió ampliada del comunicat, en la que es desenrollen i s’argumenten les afirmacions anteriors)

Descarregar versió completa i argumentada del manifest: punchar ací

Descarregar versió resumida del manifest en PDF: punchar ací

Descarregar les dos versions: punchar ací

Descarregar la versió en castellà: punchar ací

Se realisarà la llectura dramatisada del milacre "L'última confessió", d'Ampar Cabrera.

Repartiment

• SAN VICENT (VELL).- (RICART FOLGADO) Sant Valencià molt volgut pel seu poble que s’encontra fent la seua última confessió poques hores abans de trobar-se en Deu Pare.
• SAN VICENT (JOVE).- (OSCAR RUEDA) Nostre Sant en diferents époques de la seua vida, pero indubtablement  més jove que el Sant Vicent d'adés.
• MOTILÓ.- (ERNEST OLMOS) Flare de la mateixa orde que  Fra Vicent pero un tant ignorant.
• CONSTANÇA.- (MªJESÚS COVES) Mare de nostre Sant. Molt religiosa i a la que en el seu embaràs se li profetisà que el fill que portava en el seu ventre seria un gran apòstol de Deu.
• POBRE.- (NACHO CANO) Pobre que va demanant almoina i resulta ser un enviat de Deu.
• RAFEL.- (CARLOS) Obrer de la construcció molt poc creent.
• VORO.- (DAVIT CARRASCO) Obrer de la construcció gran devot de Fra Vicent.
• MARIA.- (MARIA BURILLO) Venedora del mercat, germana de Julietta.
• JULIETA.- (IRENE RAMOS) Venedora del mercat, germana de Maria.

BASES DEL CONCURS D'ENSAIG

“CORRUPCIÓ POLÍTICA EN LA COMUNITAT VALENCIANA”

“1982 – 2023”

L'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana convoca un concurs lliterari, al que podrà concórrer qualsevol escritor, dedicat a mostrar les conductes polítiques corruptes en les que la Comunitat s'ha vist immersa des de l'any de sa creació fins al moment actual, segons les següents BASES:

1.- Baix el títul “Corrupció Política en la Comunitat Valenciana 1982–2023”, els treballs deuran estar escrits en llengua valenciana, seguint les normes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. “Normes d'El Puig”.

2.- Cada autor podrà concursar en un únic treball, presentat en tres eixemplars d'un mínim de huitanta pàgines, impresos en paper A4, enquadernats, en trenta llínees per fulla, escrits en tipografia Times New Roman a 12 punts i interllineat de 1,5 espais. Ademés s'adjuntarà en format digital, en pendrive, format Word o Open Office. La bibliografia que s'acompanye haurà de circumscriure's a la Normativa APA.

3.- Les obres s'enviaran baix seudònim, el qual figurarà en l'exterior d'un sobre tancat, que contindrà també fotocopia del DNI de l'autor, nom, domicili, teléfon i correu electrònic, al domicili oficial de la AELLVA, Carrer de Dalt, 64, Valéncia. La data màxima de recepció serà el 31 d'agost de 2023.

4.- La AELLVA designarà un jurat qualificat en decisió inapelable.

5.- L'obra guanyadora serà premiada en 1500 €, i publicada dins del present eixercici. També es podrà recomanar la publicació d'alguna atra presentada i no premiada.

6.- El premi serà entregat al guanyador en l'acte del “Sopar dels Escritors”, als assistents del qual s'obsequiarà en un eixemplar del llibre.

7.- La participació en el present concurs supon l'acceptació total d'estes Bases. La resolució de qualsevol cas no previst en les mateixes correspondrà a l'associació convocant.

Nota: La AELLVA no necessàriament compartirà els plantejaments i opinions expressat en l'obra o obres guanyadores, les quals són de l'exclusiva responsabilitat de l'autor.

​

En la tertúlia de giner llegiran Davit Marchuet i Antoni Ruiz Negre.

Entrada lliure fins a completar aforament.