Un any més, l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana ha celebrat les seues tradicionals Jornades; enguany, en el Saló Stolz de l'Ateneu Mercantil de Valéncia.

Baix el títul “Centenari de la Càtedra de Llengua Valenciana en l'Universitat de Valéncia”, nou investigadors, professors i divulgadors culturals han recordat una fita de primer orde: la creació en giner de 1918, a instàncies del Centre (hui Real Acadèmia) de Cultura Valenciana, d'una càtedra en l’Universitat de Valéncia regentada pel filòlec Lluís Fullana i Mira dedicada a l'ensenyança científica del nostre idioma. Una efemèrides que, en 2018, presenta la màxima actualitat.

En la primera jornada, Voro López, doctor en Filologia i director de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV; Juli Moreno, historiador; i José Francisco Ballester-Olmos, acadèmic de la RACV i professor d’universitat, enquadraren la situació sociollingüística coetànea a la creació de la Càtedra, incloent el consens de les Normes de 1914, aixina com la seua mateixa génesis.

La segona jornada estigué fonamentalment centrada en la figura del pare Fullana, en el seu biógraf, el pare Benjamí Agulló, i l’historiador i vicedecà de la RACV Daniel Sala recordant, respectivament, la vida i l’obra historiogràfica del filòlec de Benimarfull, lo que es completà en el visionat, en preestrena, d’un vídeo-entrevista a Agulló, confeccionat per "Raonem. Punt d'encontre Manolo Soler" i presentat per Joan Batiste Sancho. El contrapunt el posà Joan Carles Micó, Doctor en Matemàtiques i professor d’universitat, en la seua visió sobre la presència actual de la llengua valenciana en les universitats valencianes i l'estat de discriminació absoluta que patix.

La tercera jornada es dedicà a la visió d’aquella fita com una oportunitat no aprofitada i anulada per les posteriors Bases del 32, baix el prisma de Ricart Folgado, president de l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana; l’anàlisis llingüístic de l’obra filològica de Fullana i la seua vigència actual, per Miquel Àngel Lledó, doctor en Filologia; i l’anàlisis de la postura de Fullana des del punt de vista de la seua repercussió social en els escritors i lliterats de l’época, per Òscar Rueda, president dels Cursos de Llengua Valenciana de Lo Rat Penat.

Com és habitual, les nou ponències s'arreplegaran en un llibre, el número 23 de la colecció Cresol Lliterari, que vorà la llum en el primer trimestre de 2019.

Primera jornada. D'esquerra a dreta, Òscar Rueda (secretari de l'Aellva), Juli Moreno (ponent), Voro López (ponent), Ricart Folgado (president de l'Aellva), Carmen de Rosa (presidenta de l'Ateneu Mercantil), Josep Francesc Ballester-Olmos (ponent), Vicent de Castro (directiu de l'Ateneu Mercantil)

El Saló Stolz de l'Ateneu Mercantil en els moments previs a l'inici de la primera jornada

Segona jornada. D'esquerra a dreta: F. Benjamí Agulló, Daniel Sala, Ricart Folgado i Joan Carles Micó

Presentació del vídeo sobre la figura de Fullana, a càrrec de Joan Batiste Sancho (Raonem)

Tercera jornada. D'esquerra a dreta, els ponents Miquel Àngel Lledó, Òscar Rueda i Ricart Folgado

Desenroll de la tercera i última jornada

Centenari de la Càtedra de Llengua Valenciana en l’Universitat de Valéncia

[XXVII Jornades Aellva]

12, 13 i 14 de novembre de 2018

Saló Stolz | Ateneu Mercantil

Plaça de l’Ajuntament, 18 – 46002 Valéncia C.

Un any més, l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana celebra les seues tradicionals Jornades. Baix el títul “Centenari de la Càtedra de Llengua Valenciana en l'Universitat de Valéncia”, nou investigadors, professors i divulgadors culturals recorden una fita de primer orde: la creació en giner de 1918, a instàncies del Centre (hui Real Acadèmia) de Cultura Valenciana, d'una càtedra regentada pel filòlec Lluís Fullana i Mira dedicada a l'ensenyança científica del nostre idioma. Una efemèrides que, en 2018, presenta la màxima actualitat.

Pot llegir-se punchant ací un breu balanç de les jornades, en un reportage fotogràfic.

Dilluns 12.11.2018 [1ª jornada]

19:30 h

· Posicions respecte a la llengua valenciana a finals del sigle XIX i principis del XX. Voro López

· Les normes de 1914 i la Gramàtica Elemental de la Llengua Valenciana de 1915. Juli Moreno

· La Càtedra de Llengua Valenciana. Génesis i desenroll. José Francisco Ballester-Olmos

Dimarts 13.11.2018 [2ª jornada]

19:00 h

Proyecció de vídeo: entrevista a Benjamí Agulló sobre Lluís Fullana (Raonem. Punt d’encontre Manolo Soler)

19:30 h

· Biografia de Lluís Fullana i Mira. Benjamí Agulló

· La llengua valenciana en l'universitat actual. Joan Carles Micó

· L'obra historiogràfica de Fullana. Daniel Sala

Dimecres 14.11.2018 [3ª jornada]

19:30 h

· La posició del pare Fullana respecte a l'entitat i l'us del valencià. Òscar Rueda

· Una oportunitat perduda: de l'abolició de la Càtedra de Llengua Valenciana a l'aparició de les Bases d'Ortografia Valenciana de 1932. Ricart Folgado

· L'obra filològica de Fullana. Miquel Àngel Lledó

S’entregarà gratuïtament el llibre oficial de les jornades, que conté les comunicacions completes, a qui assistixca a les tres sessions.

En la tertúlia de prosa d'octubre llegiran els seus treballs Miquel Estellés i Òscar Rueda.

​Entrada lliure en la nostra sèu, carrer de Dalt, 64 en el barri del Carme de Valéncia C.

Molt bon dia.

En primer lloc, vullc manifestar-los la meua alegria per trobar-me hui ací, no com tants atres anys de simple assistent al dinar i entrega dels premis de l’Associació Cardona Vives, sino com a persona directament involucrada, per haver segut distinguida enguany en el Premi Josep Maria Guinot a les Lletres Valencianes.

És un gran honor que me pillà per sorpresa, perque pense que hi ha moltes més persones mereixedores de la distinció, puix que per la meua part només he tractat de parlar, escriure, pensar i sentir des de la perspectiva valenciana, de la qual mon pare sabé plantar bona llabor en la meua ànima de chiqueta, espentada per a continuar més tart pel meu espós, lo que no té res d’extraordinari. És, simplement, viure allò que t’han ensenyat com a propi i natural, sense que açò m’haja reduït les possibilitats de comunicació, ans al contrari, animant-me sempre a eixamplar el coneiximent d’un milenari patrimoni cultural ben nostre, que, en conéixer-lo, nos enriquix.

Al participar-me el nomenament, l’idea que me va acodir al pensament va ser que era per a celebrar, que este any en el que commemorem el primer centenari de la Càtedra de Llengua Valenciana en l’Universitat, a càrrec d’un valencià-alacantí de Benimarfull, el Pare Lluís Fullana i Mira, el premi Josep Maria Guinot, eixe esplèndit filòlec valencià-castellonenc d’Artana, poble en el que m’unix una corrent d’afecte especial, haja recaigut en una valenciana del barri de Russafa de Valéncia ciutat. Ho veig com un agermanament entre totes les nostres terres, com un enfortir els llaços que nos unixen com a habitants d’una terra i membres d’una cultura que va ser capaç d’oferir el primer Sigle d’Or de lliteratura d’Espanya, la que en l’actualitat tenim el deure de continuar conreant en el mutu tracte, us i coneixença, al temps que la participem als qui nos seguixen, ya que malament podran amar lo que no coneguen.

L'Associació Cardona Vives fa molts anys que ve desenrollant un meritíssim treball en Castelló, on tots sabem les dificultats del dia a dia de tal llabor que tant des de l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana que he tingut la sòrt, per les vivències i l’experiència que el càrrec me brindà, de presidir durant huit anys, com des d’atres entitats valencianes -ací hi ha una bona representació de vàries-, sempre els hem reconegut, estant al seu costat en quantes ocasions nos ho han demanat.

Hui han vingut a Castelló els membres de la Junta d’Amics de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, també premiats en el Fadrí colectiu i atres també amics que els han volgut acompanyar. Han anat a saludar a la Mare de Deu del Lledó i a visitar el vostre esplèndit museu de Belles Arts, abans de vindre a compartir taula entre tots. Crec que, a l’inversa, tots acollirem als amics de Castelló que en un futur vinguen a Valéncia, en el mateix afecte que ací se nos mostra, que nos cal ser agraïts per ben naixcuts.

Puix que tantes coses compartim, organisem actes en comú. Tant poden ser cicles de conferències com excursions, presentacions de llibres, commemoracions o velades culturals en una picadeta en acabar, que a vora taula els esperits s’eixamplen i el somriure acosta. Estiguen segurs que si ho programem, van a tindre tota la colaboració que precisen. La meua personal, per descontat.

I no nos cansem. Sé que moltes vegades, la situació en la que nos movem espenta al desànim. Per això m’agrada recordar les paraules de dos valencians, eixemple de patriotisme i treball constant, en les que molt a sovint m’he recolzat: Nicolau Primitiu afirmava que devíem mantindre sempre tres postulats: “Treballar, persistir, esperar”. I aquell personage que se dia important sense importància, creat pel poeta Xavier Casp, sentenciava molt encertadament: “És cert que ara el nostre carro va pel pedregal, pero no hi ha cap de riu sec tan ample com la mar ¡i els hòmens la travessen!”.

Per tant, animats per l’esperança, soltem les amarres de la timidea o el meninfotisme i treballem sense cansar-nos que la mar és ampla i poden vindre tempestats, mes si tots units, ¡tots units! naveguem lo suficient, la passarem segur.

Enhorabona a les persones i Entitats en les que hui compartixc la distinció.

Per últim, dir-los que el Fadrí ocuparà un lloc d’honor en ma casa, encara que el lloc més important estarà en el meu cor, que és on realment estan les coses que nos apleguen, nos fan mossa i se queden per a sempre en nosatres. Moltíssimes gràcies.

Maria Jesús Coves, premi Fadrí - Josep Maria Guinot a les Lletres Valencianes en la seua edició de 2018, llegint el seu discurs.

Representació de l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana en l'acte d'entrega dels premis. D'esquerra a dreta, Òscar Rueda, Ricart Folgado (president), Joan Josep Serra, Maria Jesús Coves, Vicent Ramon Calatayud, Ernest Olmos, Ampar Cabrera, Donís Martin i Joan Romero.