Benvinguts a la web de l'Aellva. La nostra associació acull a la gran majoria dels escritors actius en llengua valenciana. Des d'esta web podràs saber més sobre els nostres escritors, conéixer les nostres activitats, consultar la nostra Biblioteca Valenciana Virtual, fer-nos costat associant-te a l'Aellva i resoldre els dubtes que pugues tindre sobre la llengua valenciana i la seua situació actual.

Notícies

21 de març, Dia Mundial de la Poesia

El 21 de març se celebra el Dia Mundial de la Poesia. En este dia es commemora una de les formes més preades de l'expressió i identitat llingüística de l'Humanitat.

La UNESCO adoptà esta data del 21 de març com a Dia Mundial de la Poesia durant la seua 30ª Conferència General en París, en l'any 1999, en l'objectiu de recolzar la diversitat llingüística a traves de l'expressió poètica i fomentar la visibilisació d'aquelles llengues que es troben en perill.

En l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana pensem que hui és un dia per a honrar als poetes, reviure tradicions orals en recitals de poesia, promoure la llectura, l'escritura i l'ensenyança de la poesia. Accions culturals i formatives, estes, que des de la seua fundació promou la nostra associació.

I quina millor manera de fer homenage a la poesia, en el seu dia, que en un poema titulat "Poetes de dos mons", escrit pel poeta Donís Martin i Albizua, inclòs dins del seu poemari Inspiracions.

 

POETES DE DOS MONS

 

Poetes de passions i d'alegria

que haveu deixat les ànimes en terra;

¿Teniu també en el cel les vostres ànimes

vivint i descobrint atra frontera?

 

Potser que allí trobeu la vostra Pàtria

on tot un univers serà bandera;

sereu comunitat de sol i lluna,

sereu constitució de vent i estrela,

sereu senat de fonts maravelloses

i parlament d'ardor i de protesta.

 

Tan sols la de sílfides i faunes

seran d'eixe Parnàs la companyera

teixint tendals de pétals transparents

que s'alcen formant cúpules de seda;

on té la margarita aroma a rosa

com no se pot gojar en esta terra,

on mai escoltareu al rossinyol

cantar sense trellat a una quimera,

on sols els refilets de veritats

sabran descriure l'èxtasis que arrela

la pura melodia de la lírica,

raons de filosòfica cadència,

daurats relats de contes i païsages,

patriòtiques  cançons de l'epopeya,

parlar al més gran Deu d'igual a igual,

i vore el raig del cel que baix no aplega.

Podreu morar per sempre en les altures

i a més, viure de nou en esta terra.

 

Les ànimes que ací nos heu deixat

seran itineraris on s'ensenya

la forma de trobar les atres ànimes

alegres, mai nugades per cadena,

mai preses en el ric palau del tedi

o esteses en el llit de displicència.

Ací les vostres ànimes terrenes

naixcudes en un món que nos ofega,

encara estan parlant-nos del seu viure;

mostrant la seua glòria i la misèria,

les seues grans passions i els seus despits,

el seu sentit alegre i de tristea,

els seus moments d'honor i de vergonya,

i els seus agotaments i resistència.

 

Esteu ací ensenyant sabiduria

que és vostra acompanyanta en ruta eterna.

Poetes de passions i d'alegria;

¡Haveu deixat les ànimes en terra!

 

Donís Martin i Albizua

 

Ha faltat Benjamí Agulló

L'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana desija mostrar el seu pesar per la mort de fra Benjamí Agulló Pascual, soci d'esta entitat i Acadèmic de Número de la RACV.
 
Naixcut en Cocentaina en 1930, en 90 anys de vida, 74 de professió i 68 de sacerdoci, el pare Agulló ha faltat hui, 30 de giner, a les 14:30 h, en el Convent del Sagrat Cor de Jesús, en Ontinyent.
 
Diplomat en Sicopedagogia, en Archivística i en Conservació de Biblioteques, erudit i investigador de la nostra història, destaquen, entre atres, les seues obres sobre Lluís Fullana i Mira, el llingüiste de Benimarfull, germà seu en l'orde franciscana.
 
Acompanyem en el sentiment a familiars i amics en este dolorós moment. Descanse en pau.
 
 
 
 Benjamí Agulló, en l'entrevista realisada per Raonem sobre Lluís Fullana i Mira. Se preestrenà el 13 de novembre de 2018 en les jornades de la AELLVA dedicades al Centenari de la Càtedra de Llengua Valenciana en l'Universitat de Valéncia
 

Bon Nadal i Feliç 2021

 

Nadal...

De nou reviu la memòria...

Portal...

Humil breçol de la glòria.

 

¡Nadal...!

 

Per ell

la mort és sol la partida.

Cabdell

sedós que ens nuga a la Vida.

¡Per ell...!

 

Festí

del Verp, la Fe i l’esperança.

Allí

hi ha un sol que és Deu... i s’alcança

¡Festí...!

     

Amor...

¡Milacre al rec de les venes!

Sabor

a pa sagrat en patenes...

¡Amor...!

 

És llum que al món de fosques s’entrega.

Resum,

la Pau que l’odi nos nega.

¡És llum...!

 

Nadal...

¡Lliçó pels temps i els fenòmens...!

Portal...

¡Oblit perenne dels hòmens...!

¡Nadal...!

 

                                    Pere Delmonte Hurtado

 

 

(image: http://fotos.navidaddigital.com/ver/L7WJ8C40UKPKQ3P)

 

Lucas Grao, Escritor de l'Any 2020

L'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana (Aellva), atenent als seus mèrits lliteraris i la seua proyecció com a autor en el nostre idioma, ha decidit nomenar Escritor de l'Any 2020 a Lucas Grao i Silvestre.

L'Aellva otorga bienalment el reconeiximent com a Escritor de l'Any ad aquell autor o autora que durant el periodo de referència ha destacat especialment per la seua producció lliterària.

Este premi ha tengut històricament dos intencions: la de premiar la llabor lliterària d'un escritor ya consagrat, en uns casos, i la d'estimular la producció de nous escritors que despunten en la seua incipient producció lliterària, en uns atres.

Lucas Grao i Silvestre naixqué en la plaça Xúquer de Valéncia ciutat, en la primavera de 1969. De naturalea escèptica i reflexiva, fruïx la seua passió per les bicicletes mentres manté sense fanatisme els seus convenciments ecologistes i decreixentistes.

Du des dels catorze anys en l'entorn de les arts gràfiques i la comunicació visual, en les quals ha desenrollat la seua activitat professional.

Escomençà escrivint artículs en valencià sobre ecologia domèstica en el blog Vert i taronja, per a passar més tart a escriure relats curts i noveles.

És soci de la Associació d'Escritors en Llengua Valenciana i forma part del Colectiu d'Autors Inestables.

La seua primera novela, Vesprades de chiclet, obtingué en 2015 el XIV premi Federic Feases de Novela en Llengua Valenciana.

En 2016 la seua segona novela, Vert i taronja, conseguí ex aequo, junt a Memòries d'un dolçainer, de Vicent Gil i Andreu, reeditar premi.

Dos anys més tart, Eclèctica Huyturana, el seu particular homenage a la vila d'Altura, és de nou premiada en l'edició de 2018, en els XXX Premis de Narrativa de l'Entitat Cultural El Piló de Burjassot.

L'Escritor de l'Any és nomenat tradicionalment en la gala del Sopar dels Escritors, durant la qual rep l'estatueta que l'acredita com a tal, i llig un relat a tots els assistents. Havent-se suspés el Sopar dels Escritors de 2020 a causa de l'actual situació sanitària, l'acte formal del seu nomenament tindrà lloc en quant les circumstàncies ho permeten.

El premi dona dret a l'autor a la publicació d'un llibre per l'Aellva i les seues editorials colaboradores.

La nostra més sincera enhorabona.

 

Cresolet número 90

Ya podeu consultar en la nostra biblioteca el Cresolet número 90.

Una edició especial per a celebrar la nonagèsima edició del nostre bolletí intern.

 

Aprofitem l'ocasió per a desijar unes bones festes de Nadal a tots els nostres socis, colaboradors i seguidors.

 

 

Comunicat en recolzament del ministre de Cultura

L’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA) vol agrair públicament al Sr. Ministre de Cultura, José Manuel Rodríguez Uribes, el respecte mostrat per la llengua valenciana, i animar-lo a que, a pesar dels injusts atacs que està patint, continue defenent el dret que tenim els valencians a construir el nostre idioma.

La personalitat pròpia i diferenciada de la nostra llengua, reconeguda i protegida jurídicament per l’artícul 6 de l’Estatut d’Autonomia, se referma en la consciència majoritària del poble valencià i en sigles de tradició lliterària.

Tot això es reflectix en un nom diferenciat, pero també en un conjunt de característiques llingüístiques pròpies (lèxic, morfologia, sintaxis, fonètica) que la fan singular i deuen ser objecte d’especial protecció a nivell oficial, vehiculant-se en versions valencianes pròpies.

Esta personalitat no pot vore’s diluïda o suprimida per les pressions d’aquells que, per interessos polítics i ideològics, desigen fer desaparéixer, per absorció, una cultura i un idioma que no els pertany, i volen reprimir o discriminar a tots aquells que defenem una llengua valenciana en personalitat pròpia.

Des del respecte per totes les llengües d’Espanya, reclamem el dret de mantindre la valenciana, clara, viva i diferenciada, sense voler ser més ni tampoc manco que ningú.

I exigim a les nostres institucions i representants polítics, sense distinció d’ideologies, que respecten lo que l’Estatut d’Autonomia deixa clar: que la llengua valenciana és una de les cinc llengües cooficials en Espanya, junt al castellà, el vasc, el gallec i el català.

 

 

COMUNICAT DE L'ASSOCIACIÓ D'ESCRITORS EN LLENGUA VALENCIANA SOBRE L'ACORT DE COOPERACIÓ ENTRE LA AVL I L'INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS

L’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana (Aellva) va nàixer per a enaltir la pròpia llengua i sobretot per a fomentar la publicació d'obres lliteràries en el nostre idioma, com a testimoni viu del vell i bell romanç valencià. 

Els seus associats, prop d’un centenar, tenen abundants obres publicades en esta llengua en la que senten, parlen i escriuen, seguint la normativa de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, també coneguda com a Normes d’El Puig. La nostra entitat organisa cada cinc anys i té registrat el “Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana”, el qual va per la sexta edició.

Tristament i per un pacte polític contra natura per a deixar sense identitat al poble valencià, s’inventà la AVL en uns teòrics objectius, mai complits, de millorar la genuïna llengua valenciana i resoldre el conflicte llingüístic. Fa pocs dies esta neoacadèmia ha acabat de completar el seu pla establit, a través d'un pacte que reconeix la subordinació de lo que ells nomenen "valencià" a la llengua catalana, com també la subordinació de la pròpia AVL a l’Institut d’Estudis Catalans.

No podem comprendre cóm la novella entitat oficialisada per interessos polítics s’unix en atres dos (de Catalunya i Balears) per a desdibuixar la nostra personalitat llingüística i afonar-nos en l’oblit, baix una normativa comuna que la praxis i l’identitat rebugen. 

Un pacte que condena a la desaparició a les versions estandardisades segons un model valencià clarament caracterisat i genuí, substituït pel català oriental i barceloní, que reforçarà la pèrdua d'autoestima dels valenciaparlants en el seu idioma. Pensem que en tal supost, la AVL i els seus membres, que cobren bon sòu de les arques valencianes, estan de més, en i per a vergonya dels valencians.

Pensem que l’història i l’amplíssima documentació del Regne de Valéncia, junt als testimonis dels clàssics del nostre Sigle d’Or i d’intelectuals valencians i del restant d’Espanya, aixina com els moderns estudis científics de llingüística descriptiva i sociollingüística, han de ser referents d'eixa valencianitat de Nació, Cultura i Llengua que nos reconeixen el nostre Estatut d’Autonomia i la Constitució Espanyola

Des de l'Aellva rebugem estes accions, que posen en evidència que el conflicte per l’idioma, encara que hagen tractat de dir-nos per activa i per passiva que estava resolt, seguix ben viu. La mateixa actitut entre els membres de la AVL, en quatre vots discrepants, ho posa de manifest. No volem res de ningú. Simplement que nos deixen tranquils en lo nostre i que torne una pau entre comunitats veïnes que mai se degué trencar per ambicions i política. Com deixà escrit el filòlec Lluís Fullana i Mira: “cascú que es conforme en lo seu”.

 

 

Dol per la mort de Manolo Garcia Miró

L'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana desija mostrar el seu condol per la mort, hui, de l'escritor Manolo Garcia Miró.

Soci de la nostra entitat, la seua llabor lliterària se desenrollà sobretot en el camp de la poesia festiva, en la que conseguí numerosos premis. Pero de Manolo sempre recordarem el seu bon humor, la seua amistat i la seua actitut positiva davant la vida.

En estos moments tan dolorosos per a tots, volem estar al costat de la seua família i els seus amics, i acompanyar-los en el seu sentiment, que és també el nostre.

En pau descanse.

 

Manolo Garcia Miró rebent del nostre president, Ricart Folgado, el micropergamí acreditatiu com a guanyador en el concurs de microrrelats d'humor de juliol de 2016 

En el dia de Sant Vicent Ferrer

FES UN MILACRE NOU

    
Igual que la paraula que de ton cor sembrares
pel món que t'escoltava assedegat de fe,  
hui vinc a escampar rajos de nítides paraules
que al mateix món poguera canviar en un moment.
 
Mateix que caminares per sendes obstructives,
fregant insults i escarnis, mirant sempre al davant,
volguera tindre forces per a seguir tes llínies,
camí del destí màgic d'a bon port arribar.
 
Examinant ta vida, allò que com a mòle
nos deixares d'herència com un sublim tesor,
contemple la llum viva que naix des del teu pròlec
fins a que en terra estranya se va emmudir ton cor.
 
En Vannes alcançares allò que pretenies,
i foren tes paraules d'amor per als que ací
quedàrem per a sempre sense tes lliçons vives,
dolguts perque ens faltava el sabi dominic.
 
I és hui, quan en Valéncia, que tant a tu et venera,
un any més se celebra ta festa en esplendor,
que vullc arraconar-me junt a la teua ombra,
tractant de traure astelles del teu sublim valor.
 
Per fer crits de confiança cap a este món que sura
per l'oceà ple d'ones que arramblen tot lo pur,
enderrocant les glòries, marcint-les de penúria,
desgavellant-les bròfec sobre el més tètric mur.
 
Volguera que el planeta rebera el meu mensage
del modo més autèntic, més vívit i real,
igual que els teus rebia a colps de ta paraula,
portant-los ton mensage que els fera millorar.
 
Volguera que el teu ànim me fera menys ingrata
la tasca que em presenta tan aspres i amarcs dols,
i fores qui alenara la força que me falta
per a aplanar la terra que hui nos mostra clots.
 
Pare Vicent, te pregue que escoltes ma pregària,
que este planeta estúpit precisa dels teus fets
per a que li prediques allò que li fa falta
i puga tornar pronte a viure junt a Deu.
 
¿Farà falta un milacre? Puix, fes-lo, no et detingues,
igual que aquells que feyes i fama han conseguit.
Fes que el ser humà siga un cau sense mentires
i brille l'excelència d'un pur i sà esperit.
 
Des del meu cor que pena t'envie hui esta crida,
un prec que embravit clama la veu del poble pla.
Fes un milacre, Pare, el poble et necessita.
Un nou milacre et prega el cor dels valencians.
 
RAFAEL  MELIÀ  CASTELLÓ

 

Sant Vicent Ferrer en la provessó de Teulada

 

Dol per les víctimes del Covid-19

L'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana es suma al dol general pels morts a causa del Covid-19, i vol acompanyar als seus familiars i amics en estos moments tan dolorosos.

Tots units, eixirem avant.

 

 

 

 

 

Distribuir contenido