El passat 8 de març tingué lloc la tradicional tertúlia fallera anual de l'AELLVA, que enguany acollia la Falla El Charco de Catarroja en el seu casal, en una bona assistència de públic. 

Introduïda pel president de la falla, Josep López i Nácher, i conduïda per la presidenta de l’AELLVA, Maria Jesús Coves, tres autors acreditats de llibrets de falla donaren a lo llarc de la tertúlia el seu particular punt de vista sobre la qüestió llibretera.

En primer lloc, Ampar Cabrera, des de la seua experiència personal, parlà sobre “la dòna creadora de llibrets”.

Cabrera rebujà de raïl els vells tòpics, i reivindicà el paper necessari de la dòna escritora per a proporcionar noves perspectives en una tradició popular secular en la que, cada volta més, i en part gràcies als cursos de poesia de Lo Rat Penat, les dònes comencen a irrompre en força. 

Llibrets “femenins”, ademés, en els que ya no es presupon obligatòriament, tal com era tradicional, un preceptiu to “fi”, respectuós i elegant. Com, per eixemple, eixa sàtira descarada de la que, trencant esquemes, Cabrera beu plenament i en molt de gust, tal com demostrà en la llectura d’algun fragment de les seues creacions.

Donís Martín feu a continuació una interessant dissertació sobre "l'época clàssica del llibret". Martín destacà les fondes raïls de l'escola satírica valenciana, que des de l'Espill de Jaume Roig o la Brama dels llauradors de l'Horta de Valéncia de Jaume Gaçull, passant pel pare Mulet, Lluís Galiana i Carles Ros, els coloquiers del sigle XVIII o les publicacions satíriques del XIX acabaran, en la persona del suecà Josep Bernat i Baldoví, donant forma en 1855 al primer llibret de falla com a "explicació i relació de tot lo que conté la falla": el llibret de la falla de la placeta de l'Almodí. 

Una tradició que continuaren destacats autors de la Renaixença, en una extensió als sainetistes i a noves publicacions satíriques i falleres d’enorme difusió i acceptació pel públic; gràcies també a l’instauració dels premis de llibret de falla de Lo Rat Penat –des de 1903-, lo que propiciarà la professionalisació dels escritors de llibrets i l’aparició d’una verdadera “época clàssica” del llibret de falla, en autors com Peris Celda, Morante Borràs, Bodria, Andrés Cabrelles, Ricart Sanmartín, Esteve Victòria, Josep Maria Bayarri, Hernandez Casajuana, Maximilià Thous (pare i fill), Gayano Lluch i tants atres. 

Martín parlà per últim d’una segona época “daurada”, que situà entre 1960 i 1995, en la que autors com Josep Bea, Emili Panach “Milo”, Ernest Peris-Celda, Emili Camps i Gallego, Anfós Ramon, Pere Delmonte, Joan Soriano i molts atres mantenen i aumenten la qualitat i tècnica de la lliteratura fallera.
 

Finalment, Joan Antoni Alapont  (precisament l’autor, junt en Joan Romero, Joan Josep Navarro i Yolanda Selma, de l’excelent llibret de la falla El Charco d’enguany) feu una reflexió sobre “l’importància del llibret en els pobles”. 

Alapont destacà la relació bidireccional que s’establix entre l’autor del llibret de falla i la llengua del poble. L’escritor, en essència, pren les paraules i les referències tradicionals de la boca dels seus potencials llectors: unes paraules que cull per a ordenar-les, lligar-les, dotar-les de sentit, i finalment tornar-les al mateix poble que les ha creades i les manté vives. 

És precisament eixa retroalimentació, i l’íntima imbricació entre el llibret, per una banda, i la cultura i la llengua populars, per una atra –que no populistes, ni molt manco vulgars, com pretenen alguns-  la que ha conseguit que la lliteratura satírica valenciana en general haja fruït d’un extraordinari desenroll i difusió, fins a convertir-se en u dels principals símbols de la personalitat pròpia del nostre poble, del Sénia al Segura.

Els assistents també tingueren l’oportunitat d’admirar els llibrets de la Falla El Charco d’eixercicis anteriors: autèntiques obres d’art que han creat estil i han conseguit multitut de premis en els últims anys. 

Portada del Llibret de la falla El Charco de 2010. Primer premi del Concurs de Llibrets en la Secció de Regne